Característiques del realisme

El Realisme pictòric, és un moviment que intenta plasmar objectivament la realitat. Apart de centrar-se en tots els camps de cracció influeix principalment en la literatura. En les arts plàstiques, el realisme aconsegueix la màxima expressió a França,en la meitat del segle XIX.

El Realisme és un estil molt difícil de definir, ja que l'artista expressa la realitat tal i com ell la veu, no ha de ser una copia exacte de la realitat, simplement ha de ser una visió generalitzada i que s'ajusti minimament a aquesta.

L'objectiu del Realisme era aconseguir representar el món del moment d'una manera verídica, objectiva i imparcial, no es podia idealitzar.

-L'única font d'inspiració en l'art és la realitat.

-No admet cap tipus de bellesa preconcebuda.

-L'única bellesa vàlida és la que subministra la realitat, i l'artista el que ha de fer és reproduir aquesta realitat sense embellir-la.

Cada ésser o objecte té la seva bellesa peculiar, que és la que ha de descobrir l'artista.

El naixement del realisme

Ja des d'èpoques anteriors s'apreciava un cansament dels valors romàntics i el desig, entre els artistes més inquiets, d'incorporar les experiències més directes i objectives en les seves obres. Els pensaments del romantics amb els dels realistes eren completament diferents.

El realisme estableix una relació important amb l'academicisme, pel fet que hi ha una competència evident entre ells, es cert que s'influeixen mutuament.

La ideologia de l'art realista

Des del punt de vista ideològic, el realisme queda vinculat a les idees socialistes més o menys definides. En general s'aprecia un interès per la situació de les classes més desfavorides de la societat sorgida de la Revolució industrial. Alguns, adopten una actitud absolutament compromesa amb els interessos del proletariat: -Participen en esdeveniments polítics del moment

-Fan un art combatiu.

Altres, mantenen una postura més moderada, i endolceixen d'alguna forma la seva visió de la realitat.

Però l'objectiu principal de tots es representar fidelment la realitat. En qualsevol cas, tots comparteixen la radicalitat dels temes davant la transcendència que concedeixen al tema romanticisme i academicisme, l'art realista entén que no hi ha temes banals i que, en conseqüència, qualsevol qüestió pot ser objecte d'interès pictòric.

Aquest plantejament té una enorme importància en un moment en què la pintura està sotmesa a regles extraordinàries de la crítica oficial: els temes, les actituds, les composicions i fins a les mesures dels quadres s'ha d'ajustar a aquests rígids criteris. Davant aquesta situació, els pintors realistes defensen:

-Una pintura sense argument

-Una captació simple de la realitat

-El fonamental, és la forma, la imatge i el sò, i no el desenvolupament narratiu

Característiques

A les dècades centrals del segle XIX, el Romanticisme i la seva idealització de la història, de la societat i sobretot de la naturalesa, deixa pas a un corrent que s'interessa per la realitat.

El realisme sorgeix després de la revolució francesa de 1848. El desencant pels fracassos revolucionaris fa que l'art abandoni els temes polítics i es concentri en temes socials. La industrialització va determinar la desaparició de l'artesanat i la formació del proletariat acumuladt en els centres urbans. Amb això, les condicions de vida econòmica i social pateixen una alteració profundíssima, que es reflecteix en les ideologies. Els artistes prenen consciència dels terribles problemes socials com el treball de nens i dones, els horaris excessius, els habitatges insalubres i consideren que han de denunciar a través de l'art.

-La seva característica principal és la reflexió sobre la realitat, sense idealitzar ni la societat, ni la naturalesa, ni el passat

-Els artistes deixen de banda els temes sobrenaturals i màgics i es centren en temes més corrents com els de la vida quotidiana.

Els canvis fonamentals que fan que es passi del romanticisme al realisme són:

-La definitiva implantació de la burgesia

-La consciència en els artistes dels terribles problemes socials de la industrialització: treball per a nens i dones, jornades laborals molt llargues

-Estímuls revolucionaris que porten a oblidar a l'artista els temes politics i centrar-se en els socials

El Realisme és un etsil molt difícil de definir, ja que l'artista expressa la realitat tal i com ell la veu, no ha de ser una copia exacte de la realitat, simplement ha de ser una visió generalitzada i que s'ajusti minimament a aquesta.